Pròleg de José Luis Sampedro. Quan algú com Stéphane Hessel fa una crida a la «insurrecció pacífica», a rebel·lar-se, se l'ha d'escoltar. Perquè Hessel, als seus noranta-tres anys, sap de què parla: membre de la Resistència francesa, supervivent de Buchenwald, militant a favor de la independència algeriana i defensor de la causa palestina, aquest lluitador etern és, a més, l'únic redactor encara viu de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.Per això, quan reclama «un motiu d'indignació» per a tots, se li ha de fer cas. Perquè «les raons per indignar-se poden semblar avui dia menys nítides, o el món, massa complex», però segueixen presents sigui en la dictadura dels mercats, en el tracte que es dóna als immigrants o a les minories ètniques. «Busqueu i trobareu», ens diu, «preneu el relleu, indigneu-vos!», perquè «la pitjor actitud és la indiferència. Si us comporteu així, perdeu un dels components essencials que formen l'home: la facultat d'indignació i el compromís que la segueix». Un missatge que ja ha contagiat més d'un milió i mig de lectors a França.INDIGNEU-VOS! Avui es tracta de no sucumbir sota l'huracà destructor del «sempre més», del consumisme voraç i de la distracció mediàtica mentre ens apliquen les retallades. INDIGNEU-VOS!, sense violència. Tal com va cantar Raimon contra la dictadura: Diguem NO. Negueu-vos. Actueu. Per començar, INDIGNEU-VOS!